JO SÓC AIXÍ I AIXÒ NO ÉS UN PROBLEMA II

PATRICIA ESTELLÉS (la nóvia)

Patri va directa al gran nomé començar la conversa i em diu, que se n´alegra molt que l´entreviste a ella també perquè ningú pregunta a les parelles de les persones trans. 

- Així que, de sobte, la persona que estimes et diu “jo sóc...”. I, tu...?

- Uff... Ja portàvem més de quatre anys i cinc mesos i va començar a preguntar-me de manera insistent què passaria si fóra un xic o què passaria si fóra trans. Jo no li feia cas. Només el podia veure como una xica... Quan m´ho va explicar, començaren els dubtes i intentava donar-me respostes a mi mateixa. (...) Vaig passar els meus dos mesos de negació, de dir “no em pot estar passant”. (...) Feia quatre anys que estava amb ella, una xica, amb els cabells llargs, de faccions femenines. Com podia veure-la amb faccions de xic? (...) També t´adones que no tot succeeix tan ràpid, que tot ocorre de manera molt gradual i que el que veritablement preval és l´aspecte psicològic. Ell fa el trànsit psicològic, però tu també el fas. T´has d´adaptar totalment als pronoms nous, al nom nou. Em costava molt. Els pronoms els vaig canviar de seguida, però el nom... Ufff! Dir-li “Guillem” em va costar moltíssim... un any i mig...

- Vas tindre por a deixar de voler-lo?

- Vaig tindre por moltes vegades. Malgrat que m´identifique com a dona bisexual, jo vaig tindre durant quatre anys de la meua vida una preconcepció d´ell, amb un físic determinat, amb una mentalitat donada. Tothom ens veia com una parella de xiques. Em feia il·lusió casar-me i anar vestida d´aquesta manera i ella d´aquesta altra i totes eixes coses. Jo no em veia amb un xic. Però he hagut de canviar tots els meus esquemes mentals per acceptar el que ell vol en la seua vida. (...) El dia que li van donar les hormones vaig plorar. Açò és un procés amb ell i jo vull que siga feliç. En la mesura que veus que açò és el que vol, que és feliç, que els canvis no són per a tant i que, a més, t´agraden, que segueixes amb ell i que estàs al seu costat compartint-ho tot, també et sents molt feliç. (...) Anirem pas a pas. Cada cosa al seu temps. 

- Com has compartit la transició de Guillem amb la teua família?

- Si ja era complicat que ens veren com a parella de xiques, imagina´t ara eixint una altra vegada de l´armari per explicar que és un xic trans. Hi ha por. Ma mare és molt tolerant, però li ha costat prou tractar-lo d´acord amb el seu sexe sentit. (...) Poc a poc ho va assumint. Mon pare encara no ha sap. Anirem els dos a dir-li-ho. Jo ho vaig dir sola a la meua mare i no hauria d´haver-ho fet així. Ara no vull dir-ho sola a mon pare. 

- Et fan moltes preguntes sobre la teua relació amb Guillem?

- No. La veritat és que no em fan moltes preguntes. El que sí que hi ha són mirades... La gent que no et coneix és la que més insisteix. 

- Tu eres mestra d´educació infantil. El que has viscut amb Guille t´ha canviat la teua manera d´enfocar el treball a l´aula?

- Per a mi ha sigut molt important el que ens ha passat, m´ha obert portes i finestres a l´aula. M´ha descobert el món. Jo no sabia res xiquets trans... La diversitat és una assignatura que tenim pendent i ha de ser en infantil o ha de començar i s´hauria d´estar en concordança amb la família. L´educació en diversitat ajudaria moltíssim a combatre la transfòbia.