ANNA FRANK

 Dimarts, 20 d'octubre de 1942

Encara tinc por. Fa dues hores hem sentit uns sorolls estranys a la prestatgeria de l'entrada. Els cops no paraven: algú estirava i empenyia la porta. Potser ens venien a agafar! Estàvem blancs de por. Però al final hem sentit la veu del senyor Kleiman: "Obriu, sóc jo!" La porta no es movia i el senyor Kleiman no la podia obrir. 

Dilluns ens vam divertir molt. La Miep i en Jan van passar la nit amb nosaltres. Els vam fer un bon sopar. 

Dilluns, 9 de novembre de 1942

Ahir en Peter va fer setze anys. Li vam regalar un joc i un encenedor. No fuma, però el encenedor és molt bonic. 

També vam tindre bones notícies sense esperar-les. El senyor Van Daan va sentir que els anglesos havien arribat a Tunis, a Alger, a Casablanca i a Oran. Encara no és el final de la guerra, però potser s'acabarà. Potser aviat serà història. 

I què mengem aquí, a la "casa amagatall"? Un bon home, amic del senyor Kleiman, ens porta pa cada dia. I tenim cent pots de menjar. Aconseguim cupons de racionament al mercat negre. 

Dimarts, 10 de novembre de 1942

Bones notícies! Una altra persona vindrà a viure amb nosaltres. Serem vuit. Els jueus ja no estan segurs enlloc. És un dentista que es diu Alfred Dussel i viu amb una noia cristiana. Sembla que és bona persona. La Miup el coneix i el portarà fins al nostre amagatall. Dormirà a la meua habitació, i la Margot anirà a dormir a l'habitación dels pares. 

Dimarts, 17 de novembre de 1942

El senyor Dussel ja és aquí. (...) Li vam donar un paper que els Van Daan havien escrit amb les coses que es podien fer i les que no es podien fer a la "casa amagatall". 

GUIA DE LA "CASA AMAGATALL"

Per a jueus i gen sense casa

Obert tot l'any al centre d'Amsterdam, en un carrer amb arbres i sense soroll.

Preu. No costa res. 

Menjar. Per tornar-se prim.

Aigua. N'hi ha al bany (sense banyera) i també en algunes parets. 

Llocs per guarda-hi coses. Molts.

Ràdio pròpia. Per a tots els hostes després de les 6 de la vesprada; a la ràdio alemanya no hi podeu escoltar notícies, només música. 

Hores de dormir. De les 10 de la nit a les 7.30 del matí, o fins a les 10.15 els diumenges; per estar més segurs, el director també us pot demanar dormir més hores. 

Llengua. Parleu sempre en veu baixa i mai en alemany. 

Gimàstica. Cada dia. 

Classes. N'hi ha d'anglés, de francés i d'altres matèries. 

Cantar. Només en veu baixa i després de les 6 de la vesprada. 

Esmorzar. A les 9 del matí (els diumenges i dies de vacances, a les 11.30)

Dinar. Poc.

Sopar. De vegades calent, de vegades fred. l'hora canvia segons les notícies de la ràdio. 

Rentar-se. Els hostes poder fer servir la palangana els diumenges, després de les 9 del matí; es poden rentar al bany, a la cuina o al despatx.