Dijous, 19 de novembre de 1942
El senyor Dussel ens ha explicat el que passa a fora de l'amagatall. Les notícies són molt dolentes. Els alemanys s'han emportat als camps de concentració tants amics i tanta gent que coneixem! Nit i dia volten cotxes de soldats pels carrers per agafar gent. Busquen jueus a cada casa. Quan troben una família jueva, se l'emporten tota. Paguen diners per saber on hi ha jueus.
A la vesprada, quan ja és fosc, sovint veig grups de persones que caminen, l'una darrere l'altra. Són malalts, vells i nens que no han fet res dolent. I els porten a la mort. Tenim molta sort de ser aquí i dormi en un llit calent. Em sent molt trista quan pense en els meus amics que estime tant i que pateixen. I només perquè són jueus.
Dimarts, 22 de desembre de 1942
Tots vam estar molt contensts: per Nadal ens donaran més mantega. Tothom prepararà un menjar.
Dimecres, 13 de gener de 1943
A fora passen coses molt dolentes. S'emporten les persones de casa seua i les tanquen, Només els deixen portar una maleta xicoteta i pocs diners. I això també els ho prenen. Separen les famílies. Quan els infants tornen d'escola, els pares ja no hi són. També s'emporten a treballar a Alemanya els nois de les famílies cristianes. Tothom té por.
Cada nit cents d'avions passen pel cel d'Holanda. Van a llançar bombes sobre ciutats alemanyes. I a cada hora moren cents o milers de soldats a Rússia i a Àfrica. Tot el món està en guerra. Sembla que els aliats van endavant, però no arriba el final de la guerra.
Et podria explicar més coses sobre la guerra, però això em fa posar trista. Només esperem que tot això s'acabarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario