martes, 16 de mayo de 2023

ANNA FRANK, El diari d'una noia

 Dimecres, 10 de març de 1943

Durant tota la nit he sentit el soroll de les armes. Les armes sempre em fan por i, per això, vaig al llit del pare, perquè m'hi trobe segura. El soroll de les armes és tan fort que no pots sentir ni la teua veu. 

Una nit va haver-hi sorolls estranys a casa. Peter va pujar a les golfes i, saps què hi va trobar? Doncs moltes rates grosses!


Divendres, 16 de juliol de 1943

Ahir a la nit uns lladres van entrar a robar! Aquest matí, Peter ha baixat al magatzem i ha vist la porta del carrer oberta. No hem fet soroll, ni hem fet servir l'aigua durant tot el matí. A dos quarts de dotze ha arribat el senyor Kleiman. Ens ha dit que els lladres van agafar diners. Hi havia pocs diners, i per això els lladres se'n van anar de seguida a la casa del costat. 

Sembla que els aliats arriben a Sicília!


Dilluns, 26 de juliol de 1943

Ahir van caure moltíssimes bombes. Les parets de la casa es movien i les bombes anaven caient. Vaig agafar la bossa amb les meues coses. Però quan cauen bombes, les cases no són segures, ni és segur anar pel carrer. Ni podia eixir, doncs. 

Hi havia molt fum a la ciutat, como boira, i se sentia pudor de cremat. Després de sopar van caure més bombes. "Plovien bombes". Les cames em tremolaven quan em vaig ficar al llit. 

Però a les set del matí vam sentir bones notícies! Mussolini se n´ha anat d'Itàlia i ara mana el rei. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario