Dijous, 9 de juliol de 1942
L´amagatall és al lloc on hi ha les oficines del pare. A la planta baixa hi ha el magatzem i, al costat, hi ha l'entrada de les oficines, que són al primer pis. A les oficines hi ha dos despatxos. on treballen els senyors Kugler i Kleiman, la Miep i una secretària que es diu Bep.
Al pis de sobre hi ha unes golfes a l'esquerra, i a la dreta hi ha la porta de la nostra "casa amagatall". Ningú no es pot pensar que darrere aquella xicoteta porta grisa hi ha tantes habitacions. La Margot i jo dormim juntes en una habitació xicoteta. L'habitació dels pares és també la sala d'estar.
Pujant les escales hi ha una habitació gran i amb molta llum que serà la cuina i el dormitori dels senyors Van Daan. També hi ha una habitació xicoteta per al seu fill Peter.
Divendres, 10 de juliol de 1942
El dia que vam arribar a l'amagatall hi havia paquets per terra i a sobre els llits. Els paquets, els hi havien portat durant els últims mesos. Calia posar ordre a tot allò. Però la mare i la Margot no podien: estaven molt cansades i tristes. Ho vam arreglar el pare i jo. Vam treballar tot el dia. Al final, cansats, ens vam estirar al llit. No vam menjar res calent, però no ens importava.
Dissabte, 11 de juliol de 1942
Aquí, encara que no m´hi trobe com a casa, no hi estic malament. És com estar de vacances en un xicotet hotel estrany. A les parets del meu dormitori hi he posat fotos d'actors i actrius de cinema que m'agraden. Ara és més bonic.
La Margot i la mare ja estan més bé. Ahir la mare va fer sopa per primera vegada. A la nit totos quatre vam baixar al despatx a escoltar les notícies de la BBC a la ràdio. Vaig tindre molta por i volia tornar a dalt. Pensava que algú ens podia sentir. No podem fer soroll, sobretot quan és de nit.
Divendres, 14 d'agost de 1942
Fa un mes que no he escrit, però no han passat moltes coses. Els Van Dann van arribar a l'amagatall el 13 de juliol, després de rebre una citació dels alemanys. El seu fill Peter, que prompte farà setze anys, és un xic que no parla molt. Em pense que serà un amic molt avorrit.
Ara tots mengem junts. Som com una gran família. Els Van Daan ens han explicat què diu la gent de nosaltres. Hi ha persones que pensen que hem fugit a Suïssa. Una dona deia que una nit un camió de soldats se'ns havia emportat. I altres deien que ens van veure tots quatre, en bicicleta, un dia al matí.
Divendres, 21 d'agost de 1942
Ara la nostra "casa amagatall" és secreta de veritat! El senyor Kugler ha posat una prestatgeria davan l'entrada. La prestatgeria s'obre com una porta.
Dilluns, 21 de setembre de 1942
La senyora no m'agrada gens. Diu que xarre molt.
El senyor Kleiman em porta llibres per llegir. He començat a fer la feina de l'escola. Estudie molt el francès, i Peter aprèn l'anglès. Pim, que és el nom que donem al pare, vol que l'ajude a escriure bé l'holandès. Ell i jo també fem història de la família: dibuixem l'arbre familiar. Aprenc tantes coses!
Dimarts, 29 de setembre de 1942
A l'amagatall no hi ha bany. És per això que tots ens rentem amb una palangana en diferents llocs de la casa. La Margot i jo, per exemple, ens rentem al despatx de davant. Tanquem les cortines i ens rentem a les fosques.
Dimecres arreglaven coses al despatx de baix, i no vam poder anar al vàter. Tampoc no vam tindre aigua. En lloc del vàter, tots vam fer servir un pot que havíen trobat el pare i jo. Durant tot el dia no vam poder fer soroll: no ens movíem ni parlàvem. Això va ser molt difícil per a mi.
Dijous, 1 d'octubre de 1942
Ahir vaig passar molta por. A les vuit van tocar el timbre de la porta. Vaig pensar que els alemanys venien a agafar-nos. Però els altres creien que era algú que feia una broma o que era el carter. Al final, em vaig calmar.
Peter de vegades por ser divertit. A tots dos ens agrada vestir-nos amb roba d'altres persones. Una vesprada es va posar un vestit de la seua mare. Jo em vaig posar la roba d'ell. Tots van riure molt!
La Miep va comprar faldilles noves per a la Margot i per a mi als magatzems Bijenkorf. Semblen sacs de creïlles.
Divendres, 9 d'octubre de 1942
Hui les notícies són molt dolentes. Els alemanys s'emporten molts amics nostres jueus. Els envien a camps de concentració a Westerbork o més lluny. Pensem que a molts els maten als camps.
Tinc tanta por! La ràdio anglesa diu que els alemanys maten els jueus en cambres de gas. Potser és la manera més ràpida de morir. Potser no pateixes tant.
